DRETS D’AUTOR: Quatre idees sobre com gestionar i protegir els teus drets d’autor
Una de les qüestions que més preocupa als compositors i músics d’avui és que els sigui reconeguda l’autoria de la seva obra, i els drets que d’això se’n deriva davant de tercers que pretenguin aprofitar-se d’aquesta obra. Amb aquest article apuntarem les idees bàsiques sobre què significa registrar una obra, quines opcions tenim i quins drets concedeixen a l’autor front a tercers, què és el copyright i la seva alternativa, el copyleft, i el paper que tenen entitats de gestió col·lectiva com SGAE i Creative Commons.
Abans de tot, cal que tinguem clar què s’entén per Drets d’autor, els quals els podem definir des d’una doble vessant: per una banda, com a drets morals, irrenunciables i inalienables, al reconeixement de l’autoria i la integritat de l’obra. D’altra banda, com a drets econòmics, transferibles i de durada limitada en el temps, coneguts com a drets d’explotació.
Com a autor i compositor del tema que has creat, tens uns drets sobre la teva obra ja que n’ets el creador, i per tant n’ets el propietari intel·lectual, i et pertany pel simple fet de la creació original de l’obra musical (també literària, artística o científica), i en tens plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes a la llei. En conseqüència, l’obra no pot ser utilitzada sense la prèvia autorització, onerosa o gratuïta, de l’autor. Això és el que s’entén perPropietat Intel·lectual.
Per donar seguretat jurídica a l’explotació dels drets d’autor existeix el Registre de la Propietat Intel·lectual, en el que es pot registrar l’autoria de tot tipus d’obres de creació intel·lectual, musical o de qualsevol altres tipus.
La inscripció de l’autoria de l’obra al Registre de la Propietat Intel·lectual no és obligatòria, tot i que és molt aconsellable, ja que té efectes declaratius i fa prova per acreditar qui és l’autor i per tant a qui corresponen els drets d’explotació, és a dir, qui té reservats tots els drets sobre l’obra, el conegut “copyright ©”, per protegir els drets d’autor front al “plagi” i a la còpia de l’obra o qualsevol altra utilització de la mateixa sense consentiment de l’autor.
No obstant, es considera que el dret existeix tal com es declara en el Registre llevat que es provi el contrari, és a dir que la llei admet prova en contra, si un tercer pot demostrar, per qualsevol mitjà, que és ell el veritable autor (partitures, arxius MP3, dates de gravacions, testimonis, etc).
Òbviament, aquest sistema pot fallar, ja que a vegades no es pot demostrar clarament que aquella composició és nostra. Per aquest mateix motiu es va crear el Registre de la Propietat Intel·lectual, per registrar el nom de l’autor de l’obra. Aquest registre no és exclusiu per música, sinó que avarca les altres arts subjectes a ser plagiades.
Però, i quant duren aquests drets d’autor? Segons la legislació vigent els drets d’explotació de l’obra duren tota la vida de l’artista i fins 70 anys després de la seva mort, moment en el qual l’obra passa al domini públic, i pot ser utilitzada per qualsevol persona sempre que es respecti l’autoria i integritat de l’obra. Els drets morals, pel seu caràcter personalíssim van vinculats a la vida de l’autor. Tanmateix els drets d’autoria i integritat de l’obra poden ser exercits, sense límit de temps, pels hereus o persona designada per l’autor.
Per a la protecció dels drets d’autor juguen un paper fonamental les Entitats de gestió col·lectiva, de les quals la SGAE és la més coneguda en l’àmbit dels drets principalment musicals i literaris. I quina és la funció d’aquestes entitats de gestió col·lectiva? La normativa vigent en matèria de propietat intel·lectual, considera que el titular d’una obra no té les suficients mitjans per controlar mínimament l’administració individual dels seus drets de remuneració per còpia privada i de lloguer, i en conseqüència, l’estat traspassa aquest control (“apodera”) a les entitats de gestió col·lectiva, que s’encarregaran de vetllar per a la remuneració a l’autor per cada reproducció pública que es faci de la seva obra. Per això, tots els espais de concurrència pública on es reprodueix música protegida per aquestes entitats han de pagar aquests drets d’autor.
Ens remetem al Real Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de la Propietat Intel·lectual, i normativa concordant.
La Societat General d’Autors i editors SGAE és l’entitat de gestió col·lectiva que gestiona i protegeix més drets d’autor al nostre país, fet que li ha donat una posició hegemònica en aquest sector, de vegades fins i tot abusiva i poc considerada per la societat en general.
No obstant, la protecció del copyright amb els mitjans “tradicionals” ha esdevingut molt complicada degut a la globalització, i a l’entrada en escena de les noves tecnologies digitals i Internet, i ha quedat palès que el sistema encara no s’ha adaptat, amb la suficient agilitat, a la nova situació.
No obstant, partint del principi de que si l’autor posseeix tots els drets d’autor, és ell qui pot decidir com explota la seva obra, la societat 2.0 ha generat nous mecanismes de protecció dels drets d’autor, paral·lels als sistema legal establert, tals com l’anomenat “copyleft”, encara poc conegut al nostre país. El “copyleft” és un moviment social i cultural alternatiu al sistema tradicional “copyright”, que defensa l’ús de Llicències lliures per compartir i reutilitzar les obres de creació, amb diferents tipus de llicències lliures segons l’àmbit de que es tracti (programari informàtic, obra científica, música, artística, etc).
Inspirades de forma similar s’han desenvolupat i estès les Llicències Creative Commons, d’origen nord-americà, que s’han introduït al nostre sistema, i ja constitueixen la principal alternativa de trencament amb el sistema tradicional de les entitats de gestió col·lectiva. Són llicències públiques lliures que permeten regular els drets d’autor de forma acotada, a criteri del titular dels drets, i ofereixen així la possibilitat de desenvolupar noves vies de col·laboracions, difusions i negocis. Pots consultar la pàgina de Creative Commons España per a més informació sobre aspectes generals, i en especial sobre el sistema de llicències que permeten establir criteris sobre com s’autoritza l’explotació. Actualment hi ha sis llicències principals, que són el resultat de combinar diferents criteris.
Núria Morera Canosa, Musicòloga i Gestora Musical
No hay comentarios:
Publicar un comentario